🔊STEPV INFORMA:
‼️DUBTES SOBRE LA VOTACIÓ I EL FUTUR DE LA MOBILITZACIÓ.
A. Sobre el futur de la mobilització.
A més de la vaga en el format actual (indefinida i continua) i de la desconvocatòria total, està l'opció de continuar les mobilitzacions.
Aquesta última presenta dos formats:
1. Continuar legalitzada com està ara
2. Legalitzar una nova convocatòria.
Les dues permeten fer, en termes generals, una convocatòria de dies continus o dies alterns. La primera, adaptant la participació per decisions individuals o col·lectives. I la segona, definint noves per a cada moment.
B. Sobre la forma de negociació.
Cap de les dues modifica la negació tal com l'hem conegut fins ara, en aquesta vaga o en cinquanta anys de normativa sobre la negociació col·lectiva de l'administració pública.
1. El dret de vaga està regulat per un decret de 1977, que s'aplica en part, subsidiàriament, perquè mai s'ha regulat per a les administracions públiques en la seua part funcionarial. I no s'ha fet perquè no s'ha volgut per ser, precisament, funcionaris públics que tenen una relació contractual amb la seua empresa (estat o CCAA) diferent de la resta de treballadores.
2. Existeixen dos règims diferents per a la negociació col·lectiva: el regulat per l'Estatut dels Treballadors (laboral) i pel TREBEP (Estatut bàsic de l'empleat públic, funcionarial).
3. El professorat, com a funcionariat públic, no disposa d'algunes capacitats que sí que en té la resta de treballadors per la característica del nostre treball. Som treballadors "funcionaris" i la nostra patronal no és una empresa, és l'estat, sotmés a una sèrie de condicions que no tenen la resta d'empreses.
4. Així, el nostre dret la negociació col·lectiva està limitat, molt limitat quan a allò que és objecte de negociació i a l'eficàcia dels acords. Res paregut a un conveni, a un pacte regulat i a una obligació de determinades normes negociadores que sí que tenen en el món de les empreses.
5. La nostra capacitat negociadora està establida en el TREBEP (i altres) i resideix en el marc de les meses de negociació, on pot participar qui reuneix els requisits. En elles hi estan tots els sindicats que tinguen més del 10% de representació. La negociació, doncs, es fa en la mesa, amb els membres de la mesa i no amb un comité de vaga específic creat per a l'ocasió. Pensar que en fer un comité de vaga (no regulat en la funció pública per a eixa tasca de negociació) ja s'impedeix la negociació d'alguns sindicats és una confusió interessada que només pot portar a perdre l'ocasió de la negociació.
6. Fer un comité de vaga no implica que serà ell qui negocie ignorant les garanties legals que estableix per a les meses de negociació. I tampoc implica seguir el que diu el decret de 1977 sobre triar 12 membres per a negociar amb l'empresa.
7. En el nostre sector, el comité de vaga pot fer les tasques que fins ara ja s'estan fent entre els sindicats presents en la mesa de negociació i els que no estan, o les coordinadores, plataformes... en diferents moments del procés com ha passat amb la determinació de les reivindicacions (plataforma), concreció de les accions, organització de les consultes, futur de la vaga.
8. Fer millor la coordinació de sindicats i assemblees, necessària per a una nova fase de la mobilització, és també un compromís d'STEPV i s'haurà de concretar a partir de setembre per a garantir que la negociació i la mobilització siga mixta i estiga reflexionada i decidida pels seus protagonistes últims: el professorat.
‼️EN DEFINITIVA:
🔸La participació en la negociació no depén de si és una mesa sectorial i un comité de vaga: qualsevol persona pot acudir tant a un comité de vaga com a una mesa sectorial, convidada per algun dels sindicats.
🔸Les negociacions amb un comité de vaga no eliminen de l’equació ni a CSIF ni a ANPE: qualsevol tema que afecte les condicions laborals del professorat ha de passar necessàriament per mesa sectorial, encara que n’hi haja un acord de comité de vaga