fa
Feedback
Debats pel Demà

Debats pel Demà

رفتن به کانال در Telegram

Col·lectiu de resistència nacional i popular. Entre Gramsci, Seguí i Alomar. Fins que s'acabi la vida. TW: @debatsxdema IG: @debatspeldema WEB: debatspeldema.org

نمایش بیشتر
464
مشترکین
اطلاعاتی وجود ندارد24 ساعت
+17 روز
-130 روز

در حال بارگیری داده...

جذب مشترکین
ژوئیه '26
ژوئیه '26
+1
در 0 کانال‌ها
ژوئن '260
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '26
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '260
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '26
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '26
+11
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '26
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
نوامبر '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اکتبر '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
سپتامبر '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اوت '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئیه '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئن '25
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '25
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '25
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '25
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '25
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '250
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '24
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
نوامبر '24
+7
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اکتبر '24
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
سپتامبر '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اوت '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئیه '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئن '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '24
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '24
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '240
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '24
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '230
در 0 کانال‌ها
Get PRO
نوامبر '23
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اکتبر '23
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
سپتامبر '23
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اوت '23
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئیه '23
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئن '23
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '230
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '23
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '23
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '23
+6
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '23
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '22
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
نوامبر '22
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اکتبر '22
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
سپتامبر '22
+21
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اوت '22
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئیه '22
+10
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئن '22
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '22
+9
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '22
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '22
+4
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '22
+6
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '22
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '21
+8
در 0 کانال‌ها
Get PRO
نوامبر '21
+1
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اکتبر '21
+10
در 0 کانال‌ها
Get PRO
سپتامبر '21
+7
در 0 کانال‌ها
Get PRO
اوت '21
+9
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئیه '21
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژوئن '21
+2
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مه '21
+5
در 0 کانال‌ها
Get PRO
آوریل '21
+7
در 0 کانال‌ها
Get PRO
مارس '21
+3
در 0 کانال‌ها
Get PRO
فوریه '21
+6
در 0 کانال‌ها
Get PRO
ژانویه '21
+9
در 0 کانال‌ها
Get PRO
دسامبر '20
+540
در 0 کانال‌ها
تاریخ
رشد مشترکین
اشارات
کانال‌ها
16 ژوئیه0
15 ژوئیه0
14 ژوئیه+1
13 ژوئیه0
12 ژوئیه0
11 ژوئیه0
10 ژوئیه0
09 ژوئیه0
08 ژوئیه0
07 ژوئیه0
06 ژوئیه0
05 ژوئیه0
04 ژوئیه0
03 ژوئیه0
02 ژوئیه0
01 ژوئیه0
پست‌های کانال
"Com a municipalista convençut i candidat a l’alcaldia, em dol que Barcelona, cap i casal del país, no hagi liderat un impuls republicà, transformador, a l’alçada dels temps. Per manca de lideratge, d’imaginació política i, sobretot, de coratge. En maig de 2027 les coses poden ser diferents. Un nou cicle municipalista, un nou futur, és possible. Amb les esquerres independentistes i les hereves del 15-M i de l’antifranquisme treballant compenetrades. A Barcelona, a Donosti, a València, a Santiago, a Cadis, i a altres ciutats peninsulars. Per fer què? Per implementar un programa republicà, compromès amb la justícia social i ambiental, amb el feminisme, amb l’antiracisme, i amb la lliure determinació dels pobles. Aquesta aposta municipalista, frontamplista, exigeix fermesa i l’esmena d’errors i desavinences que tots plegats hem protagonitzat en el passat. No podem no intentar-ho. El que està en joc, en el cas de Barcelona, és mostrar que podem ser el cor d’una xarxa de ciutats republicanes capaces de llençar al món un missatge de resistència, de llibertat i d’esperança." Gerardo Pisarello https://naciodigital.cat/opinio/per-un-nou-impuls-municipalista-republica.html

2
P. ¿Qué significa ser de barrio? R. Ser de barrio significa haberte criado en la realidad, la realidad que la mayoría de la gente vivimos, y que no es la realidad que yo vivo ahora. Ser de barrio no tiene nada que ver con la delincuencia ni con lo que muchos que nunca han pisado un barrio se piensan. P. ¿Crees que hay una idea equivocada de lo que es ser de barrio? R. Sí, equivocadísima. Yo creo que la gente que no es de barrio quiere ser de barrio porque piensa que ser de barrio es otra cosa. No sé exactamente qué piensan que es, pero desde luego no lo saben. Ser de barrio significa salir con tus amigos al parque, jugar en el parque, luego volver a tu casa, intentar ver el fútbol en cualquier bar, salir a tomar algo con tu madre, ir a un restaurante una vez al mes. Eso significa ser de barrio, no liarla. https://www.elmundo.es/deportes/futbol/mundial-de-futbol/2026/07/09/6a4f4f1521efa001428b459e.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter#Echobox=1783662384
189
3
«Juan Andrade explica molt bé al seu llibre El cielo y las ruinas: Guerra, fascismo y revolución en Europa (de 1914 a la guerra de España) com emergiria i es concretaria la lògica de l’antifeixisme. D’una banda, destaca com els comunistes, qui més contribuirien a la derrota del fascio, primerament infravalorarien el nou fenomen. En un inici, la Internacional Comunista definiria al feixisme com “la dictadura terrorista oberta dels elements més reaccionaris, més xovinistes i més imperialistes del capital financer”, tot situant clarament el fenomen en relació amb el sosteniment del capitalisme i amb una inestabilitat internacional que pot recordar la d’avui. Tot i això, aquesta definició requeria una sofisticació, i aquesta vindria de les mans de tres figures clau en l’antifeixisme europeu: Dimitrov, Togliatti i Gramsci. Què implicava aquest refinament en l’anàlisi?» per Roc Solà https://www.elcritic.cat/?p=274886
239
4
El admirable y difícil trabajo de la República española consiste en dignificar esa lucha, en quitar a las derechas toda razón aparente de autoridad, como ha sucedido en las dos fechas memorables del 14 de abril y el 16 de febrero, y en unirse en un frente común con las extremas izquierdas, para que su inexperiencia no las deje caer en el propio terreno al cual quisieran llevarlas las derechas para hacerlas aparecer como indignas de su inevitable victoria." Gabriel Alomar, "El recurso a la violencia", El Diluvio, 16 d'abril de 1936
245
5
"En medio de un debate entre las izquierdas donde en ocasiones se deslizan sugerencias securitarias y punitivistas que constituyen un verdadero quintacolumnismo programático —por mucho que sea inconsciente—, el libro supone una rectificación en toda regla para encauzar el debate en una dirección democratizadora" Albert Portillo https://www.diario-red.com/opinion/albert-portillo/policia-tribunal-carcel-ivan-montemayor/20260629145913072145.amp.html
247
6
"El component de reacció de classe del pujolisme és clau per entendre’n la consolidació, fet que també s’inscriu, dialècticament, en l’auge del neoliberalisme a escala global durant aquells anys. És en aquest marc que cal situar l’auge i la reconfiguració del pujolisme com una forma pròpia que encarna la reacció de classe neoliberal a la Catalunya de finals dels setanta." Eloi Gummà https://catarsimagazin.cat/jordi-pujol/
218
7
"Salvo algunas raras excepciones, la Escuela no está nunca a la vanguardia del progreso social. Puede estarlo en teoría —lo cual no es suficiente nunca—, pero en la práctica su florecimiento está sumamente condicionado directamente por el medio familiar, social y político, para que jamás se la haya visto desprenderse por una hipotética liberación autónoma. [...]. El feudalismo tuvo su escuela feudal; la Iglesia mantuvo una educación a su servicio; el capitalismo ha engendrado una escuela bastarda, con su verborrea humanista que disfraza su timidez social y su inmovilidad técnica. Cuando el pueblo acceda al poder, tendrá su escuela y su pedagogía. Su acceso ya ha comenzado. No esperemos más para adaptar nuestra educación al mundo nuevo que va a nacer." Célestin Freinet, Por una Escuela del pueblo, Barcelona, Editorial Laia, 1975.
239
8
"En el interior de los Backrooms es como si cada vez que accedemos a ese lugar cómodo, lo deformamos. El abuso de esa nostalgia transforma un rincón de confort en uno inhabitable, hostil y con más fantasmas y monstruos en él. Pese a eso, preferimos volver a ese lugar generando un propio laberinto del que no podemos salir" Por Juan Carlos S.Pérez https://debatspeldema.org/el-fenomeno-backrooms/
336
9
Aquest dimecres l'historiador Jorge Magasich ve a Barcelona a presentar la primera història exhaustiva de la Unidad Popular.
Aquest dimecres l'historiador Jorge Magasich ve a Barcelona a presentar la primera història exhaustiva de la Unidad Popular. Militant del Movimiento de Izquierda Revolucionaria durant el govern d'Allende, va exiliar-se a Bèlgica, on ha estat professor d'història llatinoamericana a l'Institut de Hautes Etudes des Communications Sociales. És autor de Los que dijeron "No": historia del movimiento de los marinos antigolpistas de 1973 (Lom, 2008) i des de 2020 publica la Historia de la Unidad Popular (Lom) en vuit volums. Dimecres (17/6) a les 18.30h presenta el tercer i el quart a l'Ateneu Roig. Us hi esperem!
274
10
"Un mot d'ordre comença a imposar-se: <<el carrer no pertany als feixistes>>. Cal prendre'l. Retrobar l'energia, la dignitat, la confiança en la classe obrera i en la seva força popular. Forjar la unitat, no com a compromís sinó per necessitat: una condició de la supervivència. Així, abans d'ésser un programa, el Front Popular és sobretot un esclat, una presa de consciència històrica, un front antifeixista endegat contra la nit." Ludivine Bantigny, La Bourse ou la vie. Le Front Populaire, histoire pour aujourd'hui, Paris, La Découverte, 2026.
187
11
«Hobsbawm s’inscriu doncs clarament dins la historiografia marxista britànica, però amb característiques pròpies. Si Thompson destacaria per l’estudi de l’experiència —com a concepte que soldava indissociablement el fet econòmic, amb el fet polític i el fet cultural— de la classe obrera anglesa, Hobsbawm tendiria més a la història global, a l’anàlisi estructural i a la comprensió dels grans processos històrics del capitalisme modern. De fet, l’obra que convertiria Hobsbawm en una figura central de la historiografia contemporània seria el seu gran projecte d’història mundial del capitalisme modern. La seva trilogia sobre el “llarg segle XIX” —L’era de la revolució, L’era del capital i L’era de l’imperi— constitueix encara avui una de les síntesis històriques més ambicioses i influents mai escrites». per Roc Solà https://www.realitat.cat/2026/06/eric-hobsbawm-i-la-historia-del-mon-modern/
252
12
"Suposo que per aquest mateix motiu em va saber tan greu el desencert funest d’un dirigent polític d’esquerres afirmant que ell era aquí per omplir TikTok i no pas les biblioteques –com si no estigués rebé que les “biblios” estiguin plenes! Al capdavall, en la més vella tradició republicana, emancipatòria i humanista, caldria recordar que l’accés a l’educació, al coneixement i a la cultura continua sent la clau de volta de la llibertat, la igualtat i la fraternitat de les classes populars." David Fernàndez https://liniaxarxa.cat/opinio/biblioteques-en-lluita-david-fernandez/
188
13
«Una nació d’esclaus, encara que fos independent, no seria una nació» 📚✊ A El moment Alomar i el procés nacionalitzador (190
«Una nació d’esclaus, encara que fos independent, no seria una nació» 📚✊ A El moment Alomar i el procés nacionalitzador (1901-1931), Roc Solà recupera la figura de Gabriel Alomar per mostrar com les lluites socials, democràtiques i nacionals van convergir en la construcció d’un projecte popular de país. 🏛️ Contra els relats inevitabilistes, aquest llibre entén la identitat col·lectiva com el resultat de conflictes, aliances i hegemonies en disputa. 🔥 En parlarem el dilluns 15 de juny a les 18.30 h, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, amb Oriol Nel·lo, Lluïsa Julià i Xavier Domènech. Us hi esperem! 📖✨
216
14
"L'Escola de Ferrer entroncava amb el proletariat barceloní a través de la seva filantropia en fundar, paral.lelament, el per
"L'Escola de Ferrer entroncava amb el proletariat barceloní a través de la seva filantropia en fundar, paral.lelament, el periòdic La Huelga General, que seria l'òrgan principal de difusió de la vaga general de 1902." Ferran Aisa, Mestres, renovació i avantguarda pedagògica, Barcelona, Edicions de 1984, 2007.
183
15
"Aquesta dicotomia entre acord o vaga indefinida és una trampa, a part de falsa. En l’acció sindical, el límit és la imaginació. No hi ha fórmula màgica, has d’adaptar-te a cada situació. Si les assemblees de centre ens estan dient que prefereixen preparar-se per a l’inici de curs, escoltem-les, que hem arribat fins aquí gràcies a aquesta autoorganització. Els sindicats estem per representar les plantilles, dinamitzar, donar cobertura legal… però no per imposar res. Per tant, si el que ens estan dient és: «ei, acabem el curs amb duresa però la vaga indefinida l’engeguem a l’inici del curs vinent», doncs engeguem la vaga indefinida el curs vinent" Laura Gené, secretària general de la Federació d’Ensenyament de la CGT https://horitzosocialista.cat/actualitat/laura-gene-de-cgt-ensenyament-no-hem-fet-aquestes-mobilitzacions-per-173-euros-mes/?utm_source=ig&utm_medium=social&utm_content=link_in_bio&fbclid=PAb21jcASOV0hleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZA81NjcwNjczNDMzNTI0MjcAAaf94kcbTMpGOoFLYPsZl90InCjK_bxqjFmwC7cSEdvXPxtgsKfS3oFdbH225w_aem_Q79NPXhMNsim7n2LiQxRkQ
275
16
Bon dia! Entrevista sobre Policia, Tribunal y Cárcel a Ivan Montemayor, feta a la Revista El Triangle 🔼+1
Bon dia! Entrevista sobre Policia, Tribunal y Cárcel a Ivan Montemayor, feta a la Revista El Triangle 🔼
231
17
"Penso que votar pel No seria un vot per mantenir la unitat del moviment educatiu que l’acord d’USTEC i ASPEPC ha trencat ins
"Penso que votar pel No seria un vot per mantenir la unitat del moviment educatiu que l’acord d’USTEC i ASPEPC ha trencat instal·lant un perillosa fractura entre els treballadors de l’educació en instal·lar la idea que hi ha demandes de primera classe, les càtedres per exemple, i de segona entre el professorat. Tanmateix, sigui quin sigui el resultat, la lluita de classes està més que viva a l’escola i sembla que rebrota la tècnica Freinet, és a dir, la de tornar a pensar en l’educació al servei de la classe obrera a partir d’enfrontar-se obertament amb l’escola privada i concertada que santifica la desigualtat de classes." Albert Portillo https://debatspeldema.org/freinet-la-lluita-de-classes-en-lambit-pedagogic/
221
18
"L'única solució és que la lluita de classes substitueixi a les reformes pedagògiques. Cal crear, dit d'altra manera, les condicions socials en què les reformes pedagògiques i el camp de l'educació tinguin una base efectiva i una perspectiva d'evolució que actualment no podem sospitar ni l'amplitud ni la intensitat. Que hi ha Mestres que ho senten així, és un fet real. Aquí comença a sentir-s'hi. A França, vull senyalar el grup de Mestres que treballen segons la tècnica Freinet, ells no es diuen educadors nous. Treballen per a l'escola popular i es diuen Educadors proletaris." J. A. B., "Educació i Escola", Escola. Publicació de Treballadors de l'Ensenyança, febrer, 1936.
198
19
"El moviment és acció pel programa. El programa és l'objectiu del moviment. Res més. És a través de l'adhesió al programa, és a dir al seu contingut i als seus objectius, que es produeix la transformació de l'agregat social que constitueix el poble en un bloc sociopolític democràticament majoritari." https://melenchon.fr/2026/02/10/comment-faire/
262
20
"La Commune, com hem dit, s'inscriu per sobre de tot en la continuïtat de la «República democràtica i social» emergida al 1848 tot i 1850-1851, particularment a París. Aquesta perspectiva, amb la qüestió de la unió de classes, el projecte associacionista, l'organització del treball o el rebuig de la servitud industrial, no és de cap de les maneres únicament «francesa». [...]. D'aquesta manera, la Commune fa visible aquest vast espai de contestació republicana i socialista dels anys 1848-1870" Quentin Deluermoz, Commune(s), 1870-1871, París, Éditions du Seuil, 2020.
239